Presentació

Hola a tothom,
Bé, aquest és el meu primer comentari del nou blog.
Sóc Granollerí de naixament, més concretament de la collita del 77 (alguns diuen que com el vi, amb els anys millores), actualment vivint a Canovelles.
Mitjançant la lectura d'altres blogs, alguns de persones conegudes o d'altres anònimes, m'ha picat la curiositat de saber si jo també sóc capaç d'escriure'n un.
Apassionat dels esports de tota mena, de la música i els balls country, d'internet... intentaré fer d'aquest blog un resum de les meves vivències diaries, dels meus viatges per les Espanyes (ah! no us he dit que sóc tècnic-Comercial d'una empresa catalana i que em toca viatjar bastant sovint), de les seves gents i anècdotes. I com que pretenc que aquest sigui un blog generalista, si algun dia em bé de gust, també parlaré de política, d'economia (vaig estudiar empresarials i sóc tècnic en administració i finances) o de qualsevol cosa que mereixi un comentari i de les vostres opinions.
Per trencar el gel, una anècdota que em va passar amb un client d'Albacete. Abans d'arribar-hi però, vaig creuar tota Castella la Manxa amb cotxe amb l'únic entreteniment d'anar comptant els molins que van fer famós aquell tio que em sembla que es deia Quixot. Tot d'una em vaig trobar al poble del Toboso, on el tal Quixot anava a buscar marro amb una tal Dulcinea. Mare de Déu!!! si en Cervantes aixequés el cap només veuria que........... japonesos!!! Què coi i fotien allà? dos autocars ben plens i disposats a tot per treure la millor instantànea. Hi ha gustos per tot.
Doncs, a on anava, vaig visitar un client a Albacete i començar la reunió em diu: qué, viajando por el estrangero? Es que vosotros los catalanes.......
Què li haig de contestar en aquest personatge? Vaig pensar. Doncs què has de fer. Com que et deus a una empresa, a una feina i, com la majoria a una hipoteca que t'obliga a fer vida de monja, el client sempre té la raó,t'has de baixar els pantalons i intentar canviar de tema el més ràpid possible perquè el tema no influeixi en les decisions empresarials. És una tocada de nassos però, fent referència a una gran frase de la película El Mago de Oz, " como en Catalunya no se está en ningún lado".
Fins Aviat